Origens

La filosofia com a forma de viure i conèixer la realitat va néixer al segles VII i VI a.C. en diversos llocs del món: Grècia, Xina i Índia, gràcies a personatges com Gautama Buda, Confuci i Tales de Milet. En aquestes tres ubicacions es compartia la mateixa actitud vital d'explicar i donar sentit a la vida humana que és justament l'inici del pensament racional, és a dir, la filosofia. Aquest pensament va sorgir quan s'intentava buscar una explicació més completa de les coses a partir de interpretacions religioses i mítiques.

  

                                          

Abans de que l'anomenéssim filosofia, la gent ja es plantejava molts tipus de preguntes. Tot i així, no ho explicaven de manera racional si no que inventaven respostes a partir de històries, mites, màgia...i altres explicacions que no tenien comprovació racional i anaven en contra les lleis de la naturalesa. Per tant, els mites eren producte de la imaginació i la tradició explicats de manera poètica que intentaven tranquilitzar a la gent donant respostes a allò que tothom es preguntava. Són precisament aquestes històries i mites les que van donar origen al que avui anomenem com a FILOSOFIA.

"La mayor sabiduría que existe es conocerse a uno mismo".

 Galileo Galilei