És prou poderosa una foto com per fer-nos pensar? La resposta és que sí, una foto ens pot canviar la manera de percebre i entendre les coses del nostre entorn. He escollit aquesta foto perquè penso que dóna molt de joc, és la cara oposada, la cara que ningú es mira d'una realitat que és la nostra. D'una realitat que comprèn els concursos de fotografia, o la fotografia en si. Reconec que m'agrada moltíssim aquest art, i que a tots ens agrada veure una fotografia bona, per això existeixen els premis pulitzer (entre altres) que dónen una quantitat considerable de diners al guanyador i al mateix temps contribueixen a la difusió de la fotografia. La pregunta és...què passa amb la gent que és fotografiada? Aquella gent la vida dels quals, normalment, és un malson. La moda de fer fotos a gent desgraciada, a guerres, a moments esgarrifosos ha provocat una invasió a tots els concursos de fotografia i a la estètica de la bona fotografia. Davant d'això hi ha un conflicte moral brutal: fem fotos a gent desgraciada, que probablement mai podrà ser com som nosaltres i al mateix temps ens enriquim i ens fem famosos gràcies a ells. Davant d'això, un parell d'indigents d'una ciutat van decidir revolucionar aquest àmbit, difonent la pregunta a través del medi que ells mateixos denunciaven. "Gràcies a nosaltres, un director artístic ha doblat el seu sou"
Què en pensem? Quina és la nostra filosofia davant d'això?
Per tots aquests motius, aquesta és la meva filofoto.
Clàudia Codina
No hay comentarios:
Publicar un comentario